LLENGÜES ALEMANYA, BASCA I IBERA
CONCOMITÀNCIES ENTRE LES LLENGÜES ALEMANYA, BASCA I IBERA
A fi d’animar una mica el debat lingüístic, passo un treball del company Victor Montañés sobre les relacions entre dos llengües que, aparentment, estan llunyanes: l’iber i basc, i l’alemnay i anglès. Dos troncs aparentment diferents, un preindoeuropeu l’altre indoeuropeu, un que sembla venir de l’Àfrica, l’altre d’Àsia. En Victor creu que el companys i amics han de conèixer les possibles concomitàncies entre ambdues llengües (o troncs de llengües).
CONCOMITÀNCIES ENTRE LES LLENGÜES ALEMANYA, BASCA I IBERA
Construcció del femení:
En alemany: amb el morfema “-in” sufixat al masculí (“prinzess”: ‘princep’, “prinzess-in”: ‘princesa’, “koch”: ‘cuiner’, “koch-in”: ‘cuinera’, “könig”: ‘rei’, “könig-in”: ‘reina’, “lehrer”: ‘mestre’, “lehrer-in”: ‘mestra’.
En iber: “iun”: ‘senyor’, “iaun-in”: ‘senyora’, “aur”: ‘nen’, “aur-in”: ‘nena’, …
En basc, com en català, si trobem aquest sufix de morfema femení, però de forma parcial: ‘gall-gallina’, ‘rei-reina’, …
Funció del prefix “be-“:
En alemany és un prefix amplament utilitzat en moltes paraules, amb el significat de ‘cosa passiva’, ‘allò que està’:
“Be-cher”: ‘vas’, “be-ant-wort-en”: ‘respondre’, ‘contestar’ (parlar davant d’allò), “be-enden”: ‘acabar’, d’ “ende”: ‘fi’, “-en”: morfema d’infinitiu verbal, “be-fallen”: ‘assaltar, acometre’, de “fallen”: ‘caure’, “be-grunden”: ‘motivar, fundar’, de “grunden”: ‘fundar’, “be-steck”: ‘cobert’ (està cobert), de “deck”: ‘coberta’, “be-sichtigen”: ‘inspeccionar’, de “sicht”: ‘vista’, etc., etc. També la paraula “be-i”: ‘prop de’, ‘junt a’, es pot associar a “be-i”, un datiu que significaria: ‘a o per a això, allò’, molt paregut a ‘estar a prop’.
En iber: “be-t-ir”, paraula que per a mi significa una forma verbal del verb ‘ser’, que actua en la seva mínima expressió: “tz” , essent “be” el pronom de 3ra persona del singular en veu passiva, i “ir”, el pronom personal de 3ra persona plural veu activa (crec que hi ha doble repertori de pronoms segons el seu paper actiu o passiu en l’oració). Podríem traduir “be-t-ir” com: ‘ells lo són’.
En basc: “Be”: ‘ell’, “b-izi”, ‘viu’, derivat d’“izan”, ‘ser’, paregut al verb anglès “to be”: ‘ser’.
El sufix “-los” correspon al sufix iber “-os” i al basc “-uz”
Amb “los”: ‘sense’, es forma gran quantitat de paraules derivades: “yesch-lossen”: ‘tancat’, ‘sense sortida’, “kosten-los”: ‘sense despeses’, ‘gratuït’, de “kosten”: ‘despeses’, ‘costos’.
En iber tenim moltes paraules acabades en “-os”, com, per exemple, “bi-os”, que podria significar ‘sense parella’, ‘sense par’.
En basc tenim el verb “utzi”: ‘deixar’, del qual ha quedat la terminació “-us”, amb el sentit de ‘sense’, como en “bil-uzi”: ‘despullat’, ‘sense afegits’, ja que “bil” representa la ‘unió’, ‘allò que se agrega’.
El sufix “ic/ik/ig/ich”
En alemany, com també en els nostres idiomes romances, trobem gran quantitat d’adjectius formats amb el sufix “-ic”, en alemany “-ig” o “-ich”, que pot ser el mateix que el sufix del caso partitiu basc: “-ik”, o el sufix iber en “-ike”.
Exemples de paraules alemanyes les tenim en: “läss-ig”: ‘deixat’, de “lassen”: ‘deixar’, “le-icht”: ‘lleuger’, “niedr-ig”: ‘baix’, de “nieder”: ‘a baix’, “not-ig”: ‘necessari’, de “not”: ‘misèria’, “nützli-ich”: ‘útil’, de “nutren”: ‘utilitat’, “prächt-ig”: ‘magnífic’, de “pracht”: ‘esplendor’.
En basc es formen els partitius, com “eskerr-ik”: ‘de gracies’, que forma: l’al·locució: “eskerrik asko”: ‘de gracies moltes’, i un llarg etcètera. En català tenim aquest sufix formador d’adjectius en: “magníf-ic”, “nòrd-ic”, “mecàn-ic”, etc.
En iber hi ha paraules acabades en “-ike”, que podem traduir com ‘troç de…’ o, simplement, “de …” més el nom que acompanya.
El prefix “ke/ge”, amb so gutural
En alemany hi ha un prefix, molt utilitzat també, que s’escriu amb “g”, i forma paraules on el sentit del prefix és ‘fet’, o ‘fer’, com podem comprovar en “ge-falle”: ‘decliu’, o dit més literalment ‘cosa feta o que ha resultat en caure’, en ser un complement de “fallen”: ‘caure’. “Ge-gen”: ‘contra’, on potser trobem una doble presència de “ge-“ (fer de fer), “ge-recht”: ‘justo’, de “recht”: ‘recte’, “ge-salzen”: ‘salat’.
En basc “ke” interve com sufix o infix verbal, amb el sentit de ‘fer’ o ‘extreure’. Com verb “ke” significa ‘poder’.
En iber trobem “-ke-“ infix en algunes formules verbals com: “biter-o-ke-“, i amb una funció igual a les citades anteriorment: ‘allò que està fet’.
Els pronoms personals
En alemany tenim uns pronoms, alguns dels quals, quadren perfectament amb els que, crec, estan presents en l’iber, i, en certa mesura, en el basc. Comencem amb els de la primera persona, tant singular com plural, que semblen ser els més clars. L’alemany actual fa la primera persona amb la paraula “ich”: ‘jo’ i la del plural amb “wir”: ‘nosaltres’. Les formes de singular semblen pivotar sobre el radical “i”, i les de plural sobre “ob/w/u”, crec que és paregut al que nosaltres li donem el nombre d’ “altres” (nos-altres, vos-altres), encara que crec que pot relacionar-se més amb la idea de ‘posseir’.
En basc tenim les formes “ni” i “nik”, i també “-t”. Com ja he exposat, “n-ik”, seria una suma de les dues formes que podia haver: activa: “-ik” i passiva “ni”. En el plural, crec que “gu” i “guk”, un era passiu i l’altre passiu, seria una evolució de “wu” o només “u”, amb un reforç fonètic conegut com “proteic”.
En iber si que sembla existir, tant “ni” o “ne”, com “-ike”, en el seu lloc de posposició, tal i com correspon al subjecte actiu. També el plural existeix en “ui” i en la forma “bir”, o, de vegades, només en “u”, que seria una de les diferents variants d’un original “u-ir”: els nostres.
Respecte a la segona persona, en alemany passa quelcom paregut que en el basc, la forma de plural substitueix a la del singular. Crec, no obstant, que caldria reconèixer una forma antiga pel pronom personal singular de segona persona, en la forma de “t-ik”, que derivaria al alemany en la forma “dich”, encara que, actualment, sigui utilitzada només “du”: ‘tu’. Actualment també, s’utilitza “ihr”, que potser provingui d’“ichr”, amb una “-r” final que seria contaminació de les formes de plural o de tercera persona. El plural alemany es fa amb “du”, paregut a l’anglès “you” o al basc “zu”.
En l’idioma basc la segona persona del plural absorbeix també la del singular: “zu”, “zuk” o “zue”i tant correspon a ‘tu’, a ‘vosaltres’, com a ‘vostè’.
Per a la tercera persona trobem una correspondència amb l’article, tal como ens passa a nosaltres: “el”, “ell”, “ella”, “la”, “ells”, “los”… En alemany la forma actual del singular és “er”: ‘ell’, ‘lo’ i ‘ella’, i l’article “der”: ‘el’, ‘la’. En plural tenim “sie”: ‘ells’ i ‘elles’, que correspondrien amb el pronom plural de l’anglès “they”, on es veu la suma al singular de la terminació “-ir”, reduïda a “i”.
Per al basc el singular apareix moltes vegades sense morfema, encara que, de vegades, sigui, per al cas indirecte el sufix “-o-“. En el plural la terminació és “te” molt més pròxima al alemany que el singular. De vegades “te” ve escrit com “tze”. Pel costat dels articles determinats tenim “-a” i “-ak” i “-ak” i “-ek”, que presenten un cert paregut amb l’iber, como veurem a continuació.
En el idioma iber la tercera persona sembla definir-se amb dues formes: “-te”, pel singular, i “tir” pel plural. Encara cap la possibilitat que la “-t-“ sigui una reminiscència de l’arrel del verb “ser”, amb so “tz”. Així tindríem un morfema singular acabat en “e” o sense morfema, i un en “-ir” pel plural.
Para acabar proposo aquest quadre sinòptic sobre els pronom personals:
Pronombres | Étimo | Alemán | Anglès | Vasco | Íbero |
Yo | Ik | Ich | I | Nik, -ik | -ike |
Tu | Cik | Ihr, du, dich | You | Hik, -ik, zu | -tike |
El, ella, ello,… | Er | Er, der | He, she, it, the | 0, -e, hark | -te, -er, -e |
Nosotros | Obir | Wir | We | Gu, guk | Ui, bir, -u |
Vosotros | Tuir | Du | You | Zu, zue, zuk | Dui, du |
Ellos, ellas,… | Tzir | Sie | They, the | -te, -tze, haiek | -tir , -ir |
0 comentarios