INTERPRETACIÓ D'UNA FRASE IBÈRICA EN UNA TORTERA

INTEPRETACIÓ D’UNA FRASE IBÈRICA EN UNA TORTERA

 

Víctor Montañés i Borràs

 

 

1. 1.      Introducció

Afortunadament són molts els textos ibèrics trobats fins a la data, però encara cap que porti també una traducció de la mateixa frase a una altra llengua coneguda, i que ens pugui ajudar a interpretar, sense dubtes, aquesta hermètica llengua.

No obstant, tots els lingüistes que estimem l’iber, potser perquè vivim en el mateix territori 2.000 anys després d’ells, hem d’intentar anar avançant en el seu coneixement, en la seva interpretació i desxiframent, a fi de donar significat als escrits que ara, més o menys, podem llegar, però no entendre.

Les torteres o fusaioles eren petites peces ceràmiques rodones que s’encastaven en el pal o fus, al voltant del qual s’anava enrotllant el fil que s’anava fent de les vires de llana o llí. Precisament la paraula “encastar”, posar en un lloc tancat, té la mateixa arrel “cast” que un nom que surt molt repetidament en les frases que contenen les torteres. Em refereixo a “kastaun”.

La tortera, amb el seu pes, col·locada a la punta del fus en la seva part baixa, li permetia al pal o fus un gir fàcil que actuava com eix i que girant de forma continua feia que les fibres es vagin torcent, entortolligant-se, per donar-li al fil més força i unitat.

Però ara anem a desxifrar una petita frase que es llegeix perfectament damunt de la fusaiola o tortera. Aquesta es va trobar en la zona del Palomar, al poble d’Oliete (Terol). Es llegeix així: “kutu-on ubar bianer”. La lletra “y” d’”ubar” encara no té una unanimitat en la seva lectura: sembla ser una “u”, potser amb una pronunciació més consonàntica que la mateixa “u” normal o vocàlica, però no és encara una solució del tot compartida. Per a mi aquesta és la solució que més quadra amb el conjunt de la frase on trobem la paraula, i amb la mateixa paraula: “u-bar”, que en escrits llatins ja transcrivien com “u-mar”, amb un canvi de la mateixa “b” a “m”, el que ens fa pensar en una lectura quelcom pareguda a “un-bar”, després “umar”.

De tota la frase, escrita sense discontinuïtat, podem fàcilment destriar tres paraules: “kutu-on”, relacionada amb la paraula “kutur”, amplament present en els escrits ibèrics, “ubar”, també molt freqüent, i “bi-an-er”, més escassa, on també podem veure un nucli: “bian” i un morfema: “-er”.

 

 

 

1. 2.      Anàlisi de la frase “kutuon ubar bianer”

 

La paraula “ubar”, que ocupa el lloc central d’aquesta frase tripartita, es comporta com un nucli per tenir el sufix “-ar”, molt freqüent en els noms ibers, i que jo atribueixo a un article o demostratiu substantivador, que actuaria com cas absolutiu, en funció de subjecte. Per tant donaria a la paraula el sentit de substantiu i de subjecte.

 

Aquesta paraula “ubar” té un significat poc interpretat pels estudiosos lingüístics de l’iber. Hi ha autors que la relacionen amb el basc “ubar”, ‘avinguda d’aigua’, ja que l’arrel “ur”, junt amb l’arrel “bar”, pot perdre fàcilment la seva “-r-“ intermèdia quedant reduïda la paraula a “u(r)bar”. Aquí, pel context d’una tortera sembla que aquest significat no té cap cabuda semàntica, i relacionar l’aigua amb el món de les torteres no té cap sentit. Una altra interpretació, podria ser la basada en les paraules llatines, com “uva”, ‘raïm’, i “uber”, ‘mamella de les femelles’, que pot ser que es relacioni, també amb l’adverbi “ubèrrim”, ‘molt abundant’. De fet, tant el raïm com les mamelles que donen llet són coses que donen aliment abundant.

 

Però finalment crec que el seu significat, un cop més estaria relacionat amb el lèxic basc, que no obstant no és tan llunyà com hom pot pensar, i com veurem en moltes paraules , del lèxic llatí, tan a nivell fonètic com semàntic, encara que el seu antecedent comú caldria anar-lo a trobar en un temps molt anterior i del qual no en tenim notícies escrites.

 

El verb “oba-tu”, ‘agarrar, agafar’, i l’adverbi “obe”, ‘millor’, si que crec que estaria relaciona amb aquest nom iber “ubar”. En primer lloc cal dir que l’arrel havia de ser “ob-“ o “obe”, que a nivell de pronuncia fàcilment podria derivar a “u”. Així “ob” significaria precisament això mateix: ‘agafar’ o ‘allò que un té agafat’. D’aquí que el concepte de “hobe”, amb una “h-“ no etimològica, significaria ‘allò que s’agafa’, ‘allò (que sent lo bo o millor) s’agafa’.

 

Fent un paral·lelisme amb els noms llatins, “uva” i “ubre”, vegem com són dues coses que s’agafen, una de forma natural formant els raïms, i l’altra com una forma de extreure la llet continguda en el braguer o “ubre” de la femella de l’animal que sigui. Per tant “ub-ar” seria ‘l’abraçada’, o dit més finament: a unió, el lligam, també, coit, entre mascle i femella, simbolitzat l’un pel pal de fus i l’altra pel forat de la tortera on s’insereix el pal.

 

Tenim, doncs, “ubar” com paraula nuclear que significaria ‘l’abraçada’. Ens manquen ara el significat de les altres dues. Continuant per “bi-an-er” crec que porta un sufix, “-er”, identificatiu dels adjectius, és a dir, el que no és en si mateix una cosa, sinó que esta relacionada amb aquella cosa. Per exemple, encara avui en els Pirineus aragonesos trobem el nom “achar”, referit al lloc on abunda la roca, una paret de roca, i al mateix lloc trobem “acher”, que va molt relacionat amb el nom anterior, però que pel seu sufix “-er” diferent ens fa preveure un altre significat. Així “L-acher-ito”, es referix a una agulla de pedra, i dedueixo que el seu significat esdevé del nom “ito”, ‘aixecat’, a l’igual que “fita” o “fito”, i que “acher” actua com adjectiu, és a dir, ‘de roca’. “Acher-ito”, ‘agulla de roca’. Hi ha una “l-“ inicial que podria ser un article disposat amb posterioritat a la formació del topònim.

 

Un altre argument per demostrar la validesa del sufix adjectival en “-er” en la llengua ibera, és el fet que molt noms es formen afegint aquest sufix, especialment els noms d’ofici, o de coses que fan referència per contacte amb una altra cosa. Dins dels vaixells i les veles d’aquests, el vaixell que es propulsa per veles se li diu: “vel-er”. Per tant “-er” seria un morfema que molt probablement fos del lèxic iber i no llatí, malgrat els autors actuals fan derivar aquest sufix d’un anterior llatí “-arius”, que donaria “-ari” però no “-er”.

 

“Bi-an” sembla fàcil deduir que és una paraula relacionada amb el numeral basc i ibèric “bi”, ‘dos’, encara avui molt utilitzat per nosaltres. Potser també en el llatí va estar molt present compartint funció semàntica amb “du”, ‘dos’ que era el nombre oficial. Només ens resta saber que significat li podem donar a “-an-“. Actualment el basc utilitza aquest morfema “-an” en gran quantitat de paraules i en el cas inessiu: “exte-an”, ‘a casa’, o “mendi-et-an”, ‘a les muntanyes’. Actualment trobem en el lèxic basc “bi-ak”, per dir ‘entre dos’, i és molt probable que “bian” pogués dir quelcom així com ‘en parella’ o ‘a duo’. En conjunt, la paraula “bi-an-er” seria traduït com ‘de parella’. Per tant “ubar bianer”seria ‘l’abraçada de la parella’.

 

Per últim tenim una tercera paraula que sembla dividir-se en dos: “kutu” i “-on”. Aquesta terminació “-on” o “-un” sembla ser la mateixa del sufix actual basc que trobem en la forma de “d-un”, ‘que o qui té’, com en “bihoz-t-un”, ‘animat’ o millor ‘qui te cor’. També “zurr-un”, ‘endurit’ pot derivar d’un nom “zur”, ‘fusta’, i la terminació “-un” típica ‘qui o que té’, definint a la persona insensible a qui té el cor sense vida com la fusta. Per tant “on” i “un” són morfemes que podem traduir per “qui o que té’.

 

La primera part sembla ocupar-la la paraula “kutur”, molt freqüent en escenes de violència, com la famosa “kutur oisor”, que se li atribuït el valor de ‘cop’, ‘guerra’ o ‘colpejar’. De fet en el basc actual trobem alguns noms que ens poden servir d’orientació per saber quin significat podria ser el de la frase. En primer lloc tenim el nom “kutur” i el verb derivat “kutur-tu”, que vol expressar ‘força’ però també ‘sotmetre’, ‘doblegar’, ... També tenim “kotor”, ‘penyal’ que té un significat relacionat amb allò que és abrupte, aspre, però que aquí, en el nostre context, sembla no tenir massa sentit. Aquestes paraules, especialment la primera “kutur” sembla descriure’ns el caràcter de l’abraçada, potser no massa suau, sinó en certa mesura violenta i aspra. Però crec que ens resta un tercer significat que, per a mi, pot ser l’encertat. Es tracta de “kutun”, on pot ser que s’hagi ja fos en una sola paraula el nom i el sufix, i que significa, precisament, ‘carinyós’, ‘íntim’, ‘predilecte’, conceptes que serien molt més congruents amb una ‘abraçada sexual’, que encara que no exempta d’una certa violència, és més una relació intima i carinyosa.

 

Es possible que la diferència entre “kutur” i “kutun” vingui de dos morfemes diferents: en el primer cas “-ur”, que podria tenir un significat més actiu, com ‘quí ha’ en un sentit actiu, i en el segon cas “-on” o “-un” que, com ja he citat abans, seria ‘qui o que té’ però en un sentit més passiu, com qui ha sofert l’acció. Així tenim que per una banda “kutur” es refereix  a la força que empeny una cosa fins a doblegar-la, i “kutun” com aquella cosa que ens hem apropiat, que hem fet nostra, introduint-la en la nostra persona. D’aquí que dos paraules tan semblants puguin tenir significats aparentment antitètics.

 

 

 

 

 

1. 3.      Conclusions del significat conjunt de la frase

 

El simbolisme sexual de la fusaiola i del fus sembla estar present en el significat de la frase “kutu-on ubar bianer” inscrita en la fusaiola. Aquest simbolisme es corroborat en altres inscripcions sobre fusaioles. Una més i de les més boniques seria aquesta trobada en Oliete. Sobre el significat de “kutur”, per la seva importància, ja no aquí, sinó en moltes altres inscripcions, faig un petit anàlisi comparatiu en el final d’aquet treball, a fi de poder aquilatar millor el significat de l’arrel “kut”, on podrà trobar un seguit de paraules que la contenen.

 

Potser una de les paraules que millor s’adiuen avui, en el nostre idioma català amb aquesta arrel seria la paraula “acut”, i el verb “acudir”, que té el sentit d’allò que arriba o finalitza, i que d’alguna manera fem nostre, quan fa un trajecte des de la seva extracció fins aquell punt final. Es relaciona tant amb aquella cosa que arriba sobtadament, com allò que extraiem i fem nostre. El verb “acudir” que malgrat li puguem trobar un origen o etimologia llatina, bé podria ser un verb molt estès en la llengua ibera.

 

Sobre el símbol de la lletra que sembla una “I” majúscula, crec que l’hauríem d’associar a la lletra “o”, ja que aquesta normalment bé escrita com “H”, i la “i” majúscula sembla ser la mateixa posada en vertical.  Com ja he citat, aquesta “-on” sufixada a la paraula “kutu-“ sembla haver derivat al basc en “kut-un”, amb un significat ben concret i ben adient per la frase en conjunt.  Podem, quasi sense cap dubte, poder associar aquest “kutu-on” al “kutun”, ‘carinyós, íntim, …’ del basc actual.

 

La segona paraula, “ubar”, presenta un canvi en la fonètica de la paraula basca actual, “oba-tu”, cap a “uba-“ cosa que no considero rellevant en una vocal totalment inestable, que varia encara avui en l’ idioma català del seu valor fonètic segons la regió i segons la situació de la vocal dins de la paraula. És molt possible que “ubar” estigués també relacionada amb la paraula “abar”, que traduïm molts cops pel numeral ‘deu’, però que podem relacionar també amb el basc “abar”, ‘branca’. Sembla que el numeral ‘deu’, “abar” ha derivat posteriorment cap a “hamar” que és la paraula que avui té l’ idioma per aquesta xifra. S’estableix, doncs, un paral·lelisme entre “ubar” i “umar” i “abar” i “hamar”. “Ob-“ com a arrel d’aquesta paraula estaria compresa també en les paraules “obatu”, ‘agarrar’, “obe”, ‘millor’, “obari”, ‘utilitat’, etc. “Oba” seria tot allò que agafem o està agafat perquè ens és d’utilitat, i perquè formaria part nostre, del que ens pertany i del que ens és propi.

 

La última paraula “bianer”, sembla clara la seva adjectivació, modificant al substantiu “ubar”, i el seu significat amb el món de la parella. Per tot això en conjunt, crec, la frase podria ser llegida o entesa així: ‘l’íntima i carinyosa abraçada de la parella’, amb les variant que li vulguem donar. Potser d’una forma més laxa podríem traduir-la com “la bona trobada o unió de la parella’, quelcom molt adient i escaient per una peça Cerámica, de caràcter femení, que es complementa amb el

 

 

 

1. 4.      Annex

 

 

L’arrel “kut”:

 

Acudir: del llatí “recutere”, amb igual significat

Sacudir: del llatí “saccutere”, igual significat

Percutir: del llatí “percutere”, igual significat

Discutir: del llatí “discutere”, ‘dissipar, resoldre’

Escut: del llatí “scutum”, igual significat

Escudella: del llatí “scutella”, igual significat

Cúter: de l’anglès “to cut”, ‘tallar’

Cutis: del llatí “cutis”, ‘pell del cos humà’

Cutani: del llatí “cutis”, ‘pell del cos humà’

Agut: del llatí “acutus”, igual concepte

Cota: del franc “kotta”, ‘malla’ i del llatí “quotus”, ‘quants’

Cotilla: diminutiu del franc “kotta”, ‘malla’

Acotar: del antic francés “accoutter”, ‘ajeure’, i aquest potser del llatí “accubitare”, ‘ajeure’

Codo (castellà): del llatí “cubitus”, igual significat

Còdol: diminutiu del llatí “cote”, ‘pedra’

Codina: diminutiu del llatí “cote”, ‘pedra’

Codony: del llatí “cotoneu”, i aquest del grec “kodonion”, igual concepte

Got: del llatí “guttum”, ‘gerro’

Gota: del llatí “gutta”, igual concepte