TORTERES IBÈRIQUES (FUSAIOLES) I LES SEVES INSCRIPCIONS

TORTERES IBÈRIQUES (FUSAIOLES) I LES SEVES INSCRIPCIONS

 

Víctor Montañés i Borràs

 

 

1. 1.      Introducció

Sempre és més fàcil interpretar petites frases en un context molt definit, que atrevir-se a traduir textos com es contenen en els ploms. Potser perquè la nostra ignorància de l’ibèric, malgrat la multitud d’intents i d’esforços, és bastant gran. A més a més caminem en un terreny pantanós, on poques coses tenim segures, i molts són els equivocs amb que ens podem trobar.

Una de les coses més segures, es reconegui o no es vulgui reconèixer, és que aquesta llengua ibera havia d’estar relacionada o emparentada amb el basc d’aquella època, que avui coneixem després de molts canvis. Cal, doncs, salvar totes les distàncies, per retrobar el protobasc i relacionar adequadament amb l’iber, un cop aquest estigui també ben traduït a nivell fonètic, cosa que, de vegades, no ho està. Molts trets fonètics i semàntics s’hauran perdut un cop transcorreguts 2.000 anys que ens separen de la pervivència de l’iber, són pèrdues irrecuperables que podem refer una mica gràcies, precisament, a les inscripcions ibèriques.

 

Les “fusaioles” o torteres eren necessàries per fer girar l’ús on s’anava enrotllant el fil, en un gir que era ajudat pel pes que efectuava en la part baixa aquesta tortera, d’aquí el seu nom, d’anar girant el pal del l’ús, i amb ell les fibres que formen el fil, que resulten molt més fortes a l’estar entortolligades.

 

Un altre dels trets característics d’aquestes peces ceràmiques eren, i són, l’estar foradades, per poder encabir el pal de l’ús, el pal que és l’eix entorn del qual es va enrotllant el fil, i, al mateix temps, es van girant les diferents fibres que formen el fil, en l’acte de filar. Això té una repercussió important tant en el seu nom com “kasta.un”, com en la relació imaginària amb el tema sexual, relacionant el forat de la tortera amb l’òrgan sexual de la dona, i el pal de l’ús que s’insereix en el forat de la tortera, amb l’òrgan sexual de l’home. És una clau important per interpretar correctament les frases que porten aquestes torteres incises en el seu fang. 

 

 

1. 2.      La paraula “kastaun”

 

L’arrel d’aquesta paraula és “kas-“, arrel que no és aliena a altres llengües, però sembla ser una de les arrels amb més forta implantació dins de l’iber. En la paraula “kas-ta-un” trobem també el morfema “-ta-“ que podem associar amb el verb ser “izan” en basc, que en la seva arrel més reduïda pot estar representada per “-s-“, per “-z-“ o per “-t/d-“, ja que segurament el valor fonètic d’aquesta “t” havia de ser el que avui escrivim com “th”!, tan semblant a la “z” castellana. Per últim trobem el morfema “-un” amplament utilitzat a les inscripcions ibèriques formant part de paraules, i que és del tot comparable amb el morfema basc actual: “-dun” o “-un”, com trobem en paraules com “euskal-dun”, ‘qui té la llengua basca (euskal-euskela)’ o en tantes altres paraules com “harresi-dun”, ‘emmurallat’ o dit d’un altre mode ‘que té muralla’. Si estrenyem una mica més l’anàlisi sobre aquest morfema “-un”, vegem que es compon del relatiu “-n”, encara molt utilitzat en el basc actual, i que podem traduir com ‘que’, més l’arrel del verb tenir, “ukan”, que en la seva mínima expressió el podem representar simplement per “o/u”, ja que ambdues vocals són del tot intercanviables.

 

Aquesta similitud d’”un” entre l’iber i el basc hauria de servir com una prova quasi definitiva per veure la íntima relació entre les dos llengües, i mirar d’esbrinar millor les relacions opaques que han d’haver forçosament entre elles.

 

Sobre l’arrel “kas” i el seu significat no em vull estendre ara mateix, i ho deixo en la relació annexa al final d’aquest treball. Si que vull, no obstant, recalcar el valor semàntic  tant de “kas” com “kasta”, dins del valor conjunt de “kastaun”. Es tracta de la descripció d’un ‘desgast’, d’un buit o oquetat que serveis per recobrir i protegir quelcom que s’encabeix en el seu interior. En el cas de la tortera és evident que es refereix al forat que té en el centre, dins del qual s’introdueix el pal de l’ús. Per tant, “kasta” defineix la tortera ja no pel gir que pot provocar, sinó pel forat que té i en el qual  s’encasta el pal, que junt amb la tortera, pot tenir una massa suficient per imprimir al conjunt un efecte de gir o rotació.

 

 

 

 

 

 

 

1. 3.      Inscripció de la tortera de Sant Julià de Ramis

 

De les inscripcions de les fusaioles que he pogut analitzar, hi ha una que és la que millor retrata el valor semàntic del nom “kastaun”. Es tracta de la trobada en el poblat ibèric de Sant Julià de Ramís. La lectura que crec que és la correcta de la inscripció seria: “kastaun ban wi oroikaoir”. A més de “kastaun” que ja, més o menys, he analitzat en el punt anterior i que definiria a la mateixa fusaiola o tortera, tenim el conegudíssim mot “ban” associat al numeral ‘ú’, però que també podem traduir com ‘part’, ‘fracció’, ‘banda’, ‘membre’, i més o menys tot allò que forma part de la divisió o fracció d’un tot, d’una unitat, però per facilitar la traducció podem deixar-ho com, simplement, “un”.

 

El signe següent a “ban” no és encara clar a nivell dels estudiosos que tradueixen l’iber, però crec que és indubtable que té un valor vocàlic, i de vegades semiconsonàntic o semivocàlic, com li vulguem dir. Està representat per la “Y” grega, que jo associo a la vocal “u”, i que deriva fàcilment en certs contextos al valor d’una “b” o”v”, encara que la pronunciació sigui similar a la de la “w”. “Wi” seria, doncs, la traducció oral dels dos signes. Per a molt autors aquesta paraula té tot l’aspecte d’un pronom personal, que per a mi no pot ser altre que el corresponent a la segona persona del plural. El nostre “vos”, o el basc “zu”, que, malgrat ser plurals, tenen un valor de singular però amb un tracte de respecte, no familiar. La “u” la trobem en els pronoms personal de primera i segona persona, tant en el basc com en el llatí (nos, vos, gu, zu). Pensem que a més porta un morfema de cas datiu, o de destinació, “-i” tan arrelat en la llengua basca, i que, quasi sense dubte, havia d’estar present en l’iber. Per tant, “wi” havia de significar ‘per a tu’ o millor com tractament de respecte ‘per a vos’.

 

Resta la última paraula, en aparença més estranya i confosa. Es tracta de la unió de diferents paraules descrita com “oroikaoir”. És ben evident l’aglutinament de diferents paraules que apareixen com d’una sola. Per destriar les seves parts, crec que cal localitzar dos de les paraules més utilitzades en l’iber, tal com són els pronoms personals, en aquest cas de primera persona del singular, “ik”, i de tercera persona del plural, “-ir”, que al mateix temps actual com article o demostratiu de plural acompanyant noms plurals.

 

Lo més curiós és que no sembla que acompanyin a cap verb, atesa la seva reduïda llargària. Com ja hem vist abans, la “o/u” representa l’arrel del verb ‘haver’, ja sigui amb “o”, com és aquest cas, o de vegades amb “u”. Per tant, caldrà associar a cada pronom l’arrel del verb que l’antecedeix: “o-ik”, ‘jo tinc’, i “o-ir”, ‘ells tenen’. Però encara i així ens manquen per identificar una síl·laba i una vocal que porten associats cada verb, com objecte directe: “or-oik a-oir”. Pel que respecta a “or” crec que podria ser un pronom personal de complement directe equivalent al nostre “lo”, i en conjunt amb el verb que el regeix seria: “or-o-ik”, ‘jo lo tinc’. En la segona frase, tenim “a” segurament equivalent a l’article singular o al pronom de tercera persona. La seva lectura seria quelcom així: “a-o-ir”, ‘jo el-la tinc’. Juntes les dues frases es donaria una traducció semblant a: “or-o-ik a-o-ir”, ‘jo tin allò que ells ho tenen’.

 

La frase en el seu conjunt, “kastaun ban wi oroikaoir”, ‘una fussaiola  per a vos jo tinc allò que ells ho tenen’, segurament referit al paper sexual que se li dona a aquesta peça, en la seva representació sexual del paper de la dona respecte als homes. Pot semblar un tant enrevessada o complexa però és fàcil si s’associa cada cosa als òrgans sexuals femení i masculí. La fusaiola la part femenina, i l’ús la part masculina.

 

 

 

 

 

 

1. 4.      La fusaiola del poblat del Palomar a Oliete

 

 

Aquest simbolisme sexual és corroborat en altres inscripcions sobre fusaioles. Una més és el bonic missatge que trobem en la tortera del poblat ibèric del Palomar, a Oliete (Terol). Pensem només com un incís en la repetició de noms de la toponímia també aragonesa: Oli-ete, com en Oli-ana, Oli-ola, etc. En aquest cas tenim la inscripció que diu: “kutu-on ubar bianer”. Sobre l’arrel “kot” o “kut”, així com “got” o “gut”, de la mateixa manera que he fet amb l’anterior arrel “kas”, la deixo per l’annex final, on trasllado al lector, per veure la gran quantitat de paraules que comparteix arrel, tan semàntica com fonètica. Potser la paraula que millor identificaria el significat d’aquest “kutu” seria el nom  “acudit”, o el verb “acudir”, en el sentit de quelcom que arriba o finalitza la seva extracció. Es relaciona tant amb allò que arriba de sobte com allò que s’uneix o s’ajunta al punt on s’arriba. El verb “acudir” encara que tingui un origen trobat en el llatí, és ben possible trobar també el seu origen en l’iber, encara que aquesta llengua, en no estar ni tan estudiada ni interpretada, no pot atribuir-se-li cap paternitat sobre els nostres mots. No obstant cal fixar-se en la gran polisèmia i fecunditat d’aquesta arrel “kut”.

 

Junt amb “kutu” apareix un signe no gens clar que sembla una “I” majúscula, però que crec que és el mateix que defineix la “o”, és a dir la “H” però situada horitzontalment. Així doncs, el signe que segueix a “kutu-“ seria “-on”, “kutu-on”, que podem associar amb el “b-on” llatí, amb una pèrdua que també l’ha patit el basc de la “b-“ inicial. En conjunt, “kutu-on”, podem traduir-lo com ‘bon moment’ o ‘bona trobada’ o ‘bona unió’.

 

La segona paraula, “ubar”, o “obar” equivaldria a la paraula ibèrica “abar”, que també és basca, amb el sentit de ‘brancatge’, i que en l’iber se li ha donat el significat numeral de ‘deu’, ja que seria tots els dits de les dues mans, com si aquests fossin els dits de la mà. En basc ‘deu’ té el nom de “hamar” que pot ser l’evolució normal de’”abar”. “Ubar” seria més similar a les paraules basques “hobe”, ‘millor’, “obari”, ‘utilitat’ o “oba-tu”, ‘agafar, agarrar’. Per tant, “’oba-“ seria tot allò que està unit, agafat al nostre voltant, perquè, d’alguna manera, tot allò que tenim unit a nosaltres és allò que necessitem, que ens és propi, i útil per la nostra vida. “Ubar” seria assimilable a la ‘unió’, el que està agrupat a nosaltres. També se li escauria el significat de ‘ple’ o ‘plenitud’, en el sentit d’abundància de tot allò que ens cal per viure.

 

Per últim tenim la paraula “bian-er”, amb un clar fonema adjectival: “-er”, que podem traduir com “de’ o ‘relacionat amb’. “Bi-an” és un derivat del numeral “bi”, ‘dos’, amb el morfema “-an”, que denota una situació, quelcom sobre el que cau o es diposita. Per tant, podria significar ‘dos’, ‘dual’ o ‘`parella’. En conjunt, tota la paraula “bianer” podem traduir-la com ‘de la parella’.

 

En conjunt tota la frase “”Kutuon ubar bianer” seria traduïble com ‘la bona trobada de la unió de la parella’, amb un clar significat a l’acte sexual que estaría representat pels dos elements de l’ús, la fusaiola femenina, i el pal de l’ús masculí. Seria una frase molt escaient i simbòlica atesa les formes d’aquest instrument i les seves parts constituents.

 

 

 

 

 

 

 

1. 5.      Annexos

 

L’arrel “kas”:

Casa: del llatí “casa”, ‘edifici habitable’

Caçar: del llatí reconstruït *captiare procedent del llati “captare”, ‘agafar’

Casso: diminutiu de “casa” del llatí “cattia”, ‘tasa’ o, potser, de l’àrab “qas’a” ‘escudella gran’

Cassola: diminutiu de “casa”

Casulla: del llatí “casulla”, ‘cap amb caputxa’

Caseïna: del llatí “caseus”, ‘formatge’

Gasiu: origen desconegut

Castell: del llatí “castella”, diminutiu de “castrum”, ‘campament’

Castro: del llatí “castrum”, ‘campament’

Castanya: del llatí “castanea”, igual concepte

Cast: del llatí “castu”, igual concepte

Castrat: del llatí “castrare”, igual concepte

Castor: del llatí “castor”, igual concepte

Càstig: del llatí “castigare”, igual concepte

Casta (castellà): del gòtic “kastarr”, com l’ànglès “cast”, ‘linatge’

Encastar: del llatí “incastrare”, ‘ficar violentament’

Gastar: del llatí “vastare”, ‘fer malbé’, amb contaminació del gòtic “watjan”

Gastro-: del grec “gastr-“, ‘ventre’

Casc: del radical “kask” d’un llatí reconstruït *quassicare del llatí “quassare”, ‘colpejar’

Cáscara (castellà): del llatí reconstruït *quassicare, del llatí “quassare”, ‘colpejar’

Caspa: del castellà “capa”

 

L’arrel “kut”:

Acudir: del llatí “recutere”, amb igual significat

Sacudir (castellà): del llatí “saccutere”, igual significat

Percudir: del llatí “percutere”, igual significat

Discutir: del llatí “discutere”, ‘disipar, resoldre’

Escut: del llatí “scutum”, igual significat

Escudella: del llatí “scutella”, igual significat

Cúter: de l’anglès “to cut”, ‘tallar’

Cutis: del llatí “cutis”, ‘pell del cos humà’

Cutani: del llatí “cutis”, ‘pell del cos humà’

Agut: del llatí “acutus”, igual concepte

Cota: del franc “kotta”, ‘malla’ i del llatí “quotus”, ‘quants’

Cotilla: diminutiu del franc “kotta”, ‘malla’

Acotar: del antic francès “accoutter”, ‘ajeure’, i aquest potser del llatí “accubitare”, ‘ajeure’

Codo (castellà): del llatí “cubitus”, igual significat

Còdol: diminutiu del llatí “cote”, ‘pedra’

Codina: diminutiu del llatí “cote”, ‘pedra’

Codony: del llatí “cotoneu”, i aquest del grec “kodonion”, igual concepte

Got: del llatí “guttum”, ‘gerro’

Gota: del llatí “gutta”, igual concepte