INSCRIPCIONS IBÈRIQUES: PROPOSTES DE TRADUCCIÓ

INSCRIPCIONS IBÈRIQUES: PROPOSTES DE TRADUCCIÓ

 

1. Ajos= Aitz’s

 

Voldria proposar fer la lectura o interpretació de la que està ressenyada com F.20.1. AI, corresponent a una inscripció sobre plom trobada en el jaciment anomenat "Pico de los Ajos".

El treball fet per   Luís Silgo Gauche  també intenta interpretar aquestes inscripcions, per cert, una mica llargues, i on la paraula "iltun" es interpretada com 'ciutat'. Per a mi "iltun-" vol significar: 'qui ha mort'.
No obstant, com a pròleg de la meva intervenció volia fer una explicació del nom: "ajos". És evident que en una serra i en el seu cim no és el nomal que hagin "ajos". Pensant he cregut veure l'explicació: a València parlen català, i en català "ajos" és "alls". Aquesta paraula seria la que sonava en la zona fins, ben segur, avui mateix. Però els traductor la van passar al català. També resulta que en una zona rocosa com és aquella serra i cim, el més natural és que hagin roques, pedres, i aquest material en basc actual és: "haitz", que sonaria com "alls", és a dir, 'ajos'. Per tant tenim una prova que la paraula "haitz" estava dins del vocabulari normal del'iber valencià. És lògic pensar que aquell "pic" era de les "pedres" o "roques" i qque aquest material en basc és "aitz", del qual deriven les nostres paraules: aixa, aixada, i les castellanes "azada" y "hacha", amb totes les seves possibles variants fonètiques.

 

 

2. Irun = ilun

 

Respecte a irun o ilun, crec que "irun" o irunea" són noms de l'àmbit basc, però que en l'àmbit més ibèric (costa est) crec que "ildun" o "illun" té més a veure amb "hil"
'morir', més el morfema "-dun", que de vegades és només "-un". "U" és l'arrel del verb auxiliar "ukan" 'haver', que dona formes com "du", 'ell té o ha' o "dut", 'jo tinc o he', etc. La "d-" inicial es refereix a l'objecte tingut, a l'objecte directe. En últim lloc va el morfema del pronom amb funció de subjecte.
Però hi ha la forma "-du-n" on la "-n" té la funció d'un pronom relatiu, el nostre famós "que" relatiu unit al seu antecedent, que en aquest cas seria "-ir", que li dona el valor de l'article determinant "los/les". Així "ild-un-ir" és llegiria com "els (-ir) que (-n-) han (-u-) ill- (mort). Els que han mort, una frase de relatiu com les que utilitzem nosaltres tan abundantment i també el basc, especialment amb aquest morfema "-dun", 'que ha...'.

 

 

Tinc entès que els ibers incineraven els morts, la qual cosa fa que trobem molt poques "necròpolis". El fet de parlar sobre la mort i els morts no pressuposa que aquest document hagi d'estar en una necròpolis.

 

 

3. Ildun
 
Sobre el terme "ildun", si fos igual a 'ciutat' hauríem de dir que Labeis- que precedeix a "ildun-ir" hauria de ser el nom de la ciutat: Labeis. De la mateixa manera, unes línies més a baix, en "bais-e-ltun-u", també "baiser", un nom força repetit, hauria de ser el nom d'una ciutat, i en "anbos-iltun-u", també. Tindríem en una breu text tres ciutats: Labeis-, Baise- i "Anbos-".
Cal recordar que el nom de ciutat en basc és "iri" d'un anterior "ili", i no "ilun", que vol dir 'trist'. En canvi trobem gran quantitat de derivats en base a "il", escrit amb "h-" (HIL), que dona nom fins i tot al nom dels mesos, acabats en "-il", ja que la llum de la lluna és considerada la 'llum morta', "il-argi-a". Per tant, és un nom molt present que, en aquest document, penso està present.
 
"Labe-is" crec que és un nom comú, compost per "labe", 'forn', lloc on ben segur cremaven els morts, paraula que ve a continuació.
 
Per "bais-er" crec que ho podríem relacionar amb "baix" en el sentit de persona petita, jove, baixet, que comença la seva vida, paraula que estaria en contrasta amb "an-bos-" relacionat amb la població d'Amposta, o la paraula "empostada". Post vol dir final, no només en llatí sinó també en el basc. Per tant seria una referència a la persona gran que mor, establint un dilema: o mors jove, o mors gran, d'aquí que la "-u" final pugui ser aquesta conjunció disjuntiva (o) que no ve del llatí i si podria ser habitual en l'iber.
 
Bé són moltes les raons que semblen inclinar aquest escrit cap a una reflexió en torn a la mort. Sobre el numero 5 i la paraula meitat (erdin) encara no he arribat però no només poden tenir valors comercials, sinó habituals dins de la parla: 5 dits, o la meitat de la fortuna.

 

4. Sabel i bekor

 

Canviat de jaciment, cap a la Catalunya Nord, potser encara més al nord, el jaciment de Pech-Maho té inscripcions força antigues i interessants.
 
La paraula d'inici de la inscripció que ens envies, Antoni, comença amb la paraula "Selkitar", crec que "-tar", com molts sabeu, és una terminació basca de procedència (bilbo-tarr-a), procedent o originari de Bilbao). Selki sembla ser una paraula relacionada amb el mon humà, directament relacionada amb l'habitatge, que sense ser la casa, podria ser un lloc tancat, o habitació (vegeu el paregut amb "cel·la" o "sel") i amb compostos amb noms comuns com "sosin" o "nius", que crec poden traduir-se com 'noia' o 'noi'. Pot ser, doncs, "selki" un lloc on habita la família, la casa més íntima, potser el dormitori.
 
Sobre "sabel", que no "isabel" en parlo a la pròxima carta. Pensa, Antoni, que abans d'Isabel, va "doi", i així la "i-" inicial d'isabel correspondria a la paraula anterior: "do-i", similar a les nostres "doll", "dojo", "toll", etc.

Respecte a "be-kor", la part que indica animal femení és la primera part: "be-", que suposo correspon a la paraula basca "behe", 'baix', ja que seria la forma de diferenciar el mascle de la femella per la seva situació en la còpula. Ho trobem també en "be-hi" , 'vaca', molt probablement procedent d'un "be-idi", literalment: 'bou d'abaix'. Però també ho vegem en la "fe-" de "fe-mella" o de l’anglès "fe-male", 'femení' o 'femella' a diferència de "male", 'masculí' o 'mascle'.
 
Respecte al cavall, Antoni, dius que hi ha llocs on surten les paraula "or-osi" o "or-oti", on la primera part seria l'arrel bàsica de 'cavall' (Kor) però amb la "k-" aspirada i no escrita. Tindríem, doncs, al costat de "bekor", 'euga', un possible "(k)or" més un sufix que encara no m'atreveixo a identificar: "-osi".
 
El que és evident és que la paraula anglesa "horse" s'assembla moltíssim amb "kor" i amb "orosi", fins i tot sembla derivar-se d'aquest mot iber. També el mot "corcel", que el diccionari etimològic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola atribueix a la llengua fràncica antiga: "corsel", especificant una mena de cavall, també sembla calcada a la fòrmula ibèrica.
 
Crec que seria interessant trobar dibuixos de cavalls i veure si aquestes paraules surten habitualment al seu costat, ja que ens indicaria que anem pel bon camí, i caldria atribuir a "kor" i "korosi" el mot habitual de cavall, molt diferent del basc actual que és "zaldi".

 

 

5. Iber
 

Sobre el mot "iber" no es pot dir que és grec. Tenim moltes raons per pensar que és original de la península, ja sigui basc o iber.
 
Tenim molts mots bascos amb "ib-" com: "ibai", 'riu', "ibar", 'vall", "ibi", 'gual', ... Altres de l'alt Aragó, com "ibon", 'llac' especialment dels Pirineus. Després tenim mots ibèrics com "bars-cuns", el nom dels mateixos bascos, que entronquen perfectament amb els pobles "ibar", a la Noguera i a l'Urgell, on hi ha el famós llac d'Ivars. Els "ber-ons" estaven a la vora del riu Ebre (Iber) on actualment està la regió de La Rioja. Pensem que la "i-" fàcilment cau, i tant "bars-cuns" com "ber-ons" havien de ser originalment "ibarcuns" i "iberons".
 
El seu significat, relacionant-ho també amb arrels de suposat origen llatí, com "pro-hib-ir", "in-hib-ir", "hiv-ern", o "hipo",'sanglot' com també "hipo-geo", 'dins la terra', vol ser el d'allò que es forma a l'interior, tal com és un llac, un riu, i fins i tot el mar, que crec podria ser en iber "(i)bar-aso", del que deriven paraula com "embarassar" o "barca", "barcena", i noms de lloc com "Barasona", "Barcino" o el mateix "Oiarso" provinent d'un antic "Warso".
 
Per tant, una arrel que ha deixat tants derivats especialment aquí, a més d'un riu i els noms de pobles al costat del riu: Fontiber, ... crec que "ib-er" seria quelcom paregut a dir 'que pertany a la part baixa', 'el d'abaix', o bé, tenint en compte que "-er" pot ser interpretat com 'barran': "erreka", 'torrent' en basc, i que molts rius acaben en aquest morfema "-er", podria ser també llegit com 'torrent inferior', (el de més avall), ja que és el que recull totes les aigües dels torrents i afluents superiors.

 

 

6. Estela de Sinarcas
 

El títol que sembla un numeral, la primera paraula "uske" podria ser:
Faig abandó, deixo....(número)
 
La primera frase seria quelcom així com:
Des del naixement fins a la mort, aixequem (eban-en-aixequem, construïm) la nostra(wi) cel·la (seltar-tumba)
El reingrés (berr-bein-ar) a la nostra (wi) vinguda (ieuki-ar)
Mala (kas) nit (kaue) escollida (koloi) és (te)
La nostra cel·la (selt-ar-wi-tumba-la-nostra)  fins als límits (basi) la nostra protecció (balkar-w) molts de nosaltres (bar-wi)
 
La seguretat és relativa, però moltes paraules les catalogo de noms (acabats en -ar) o verbs copulatius (te, se,..) o verbs, (acabats en -an, o -en). Ja em direu que penseu al respecte.

 

7. Inscripcions làpida de Cagliari (Càller)

 

Cagliari es troba en una gran cala al sud de l'illa, que també té un nom que ens recorda als nostres "Cerdanya", "Cerdanyola", "Ceret", ... I el que més ens ha de sorprendre és el fet de trobar esteles i epígrafs ibèrics en una illa que, en principi, no va ser de cultura "ibera", al menys així ho mantenen els estudiosos.

 

 
El text de l'estela és molt breu:
SERDUN (nom dels "sardans" o "serdans", amb la terminació típica del basc: '-dun", 'qui té', per tant vegem un morfema basc per donar nom a un gentilici: els habitants de Sardenya. "Ser" també té un parent basc: "zer", que traduïm com 'que', però que vol significar 'el límit que tanca' i d'on deriven paraules com "serra", "cerrar", "cerdo", etc., per altra banda molt similars a "sellar", "cel·la", etc.
SOR-SE que escric separat perquè no crec que tingui a veure amb el número 8 ("zortzi" en basc) i que en alguns altres contextos bé podria ser un número. Aquí crec que es tracta d'un nom "sor", que en basc significa 'neixer' ("sort-erri", 'poble natal'), i que m'atreveixo a traduir com 'nascut'. "Se" com en alguns contextos "te" seria l'arrel del verb "iz-an", 'ser'. Podríem traduir-lo com 'és', simplement.
AR, que atribueixo a una mena d'article o demostratiu, que podem traduir com 'el/la/lo' o "aquest/aquesta'. El curiós d'aquesta paraula és que va després del verb "se", el que ens trastoca la funció habitual de l'article: acompanyar al nom. Aquí acompanyaria a un verb: "Se", ´'es', i per tant ho hauríem de traduir com 'ell (pronom) és'.
SELTAR, segurament pronunciat com "sella..", 'tomba' o simplement 'cel·la'. És la paraula típica dels enterraments, de les esteles i altres objectes funeraris. I  adossat a aquesta última paraula una sola lletra que s’associa amb la indefinida "w", que altres associen amb "n". El seu significat sembla que podria ser "nosaltres", "nostre".
En resum: La nostra tomba, del que és nascut "serdun".
Res més, espero que aquesta traducció, molt més fàcil que les anteriors, pugui semblar-vos, si més no, "ben trovato’.