SOBRE ELS DUBTOSOS ORIGENS LLATINS D'ALGUNES PARAULES

Segons la Real Acadèmia Espanyola, certes paraules que estan evidentment relacionades entre elles, tenen un origen en la paraula llatina “rotulus”, ‘cilindre’, paraula que és un diminutiu de la llatina “rota”, ‘roda’, per tant la traducció literal seria ‘rodeta’. Bé, d’aquesta paraula provenen, seguint a la RAE, paraules com “rotlle”, “enrollar”, “rull”, “rul”, “ruixar” o “arruixar”, i les castellanes “arrojo”, “arrollar”, “desarrollo”, “rulo”, “ruleta”. Aquestes dues últimes (rulo i ruleta) van estar introduïdes des del llatí a través del francès “rouler”, ‘rodar’. En la paraula catalana “ruixar”hi ha disparitats d’opinions entre els filòlegs: a més de “rotulus” i el verb presumptament derivat de “rotulus” “rotulare”, ‘fer rodar’, alguns autors pensen que podria provenir de la també llatina “roscidare”, ‘cobrir de rosada’. De fet els significats de “ruixar” o “arruixar”, a més del de ‘cobrir de rosada’, són els de ‘caure’ (un ruixat de pluja), ‘deixar caure’, ‘llançar’, ‘esbojarrat’, etc. Per tant, no sembla clara la seva etimologia.

 

Una altra paraula castellana molt similar a les anteriors “arrojar” i “arrollar” és “arroyo”, amb “y”, que, seguint sempre a la RAE, prové del llatí “arrugia”, que vol dir ‘mina d’aigua’ i ‘torrent’. Però per la seva fonètica i pel seu significat semblen estar molt pròximes entre elles.

 

La meva pregunta està en si l’origen d’aquestes paraules cal trobar-la en “rotulus” o en una arrel més antiga “rol” o “rul”, ja que es troba present en moltes altres llengües no llatines (anglès, rus, alemany, etc.), i té un significat molt més ampli que la simple roda. Hi tinc dos motius per qüestionar aquest origen: el fonètic, ja que veig difícil l’evolució de “rotulus “ a “ro(t)ul”, amb pèrdua de la “t” intervocàlica, cosa ni habitual ni lògica, ja que al costat tenim paraules derivades de “roda” com “rodolar”, “rodet”, “rodilla”, etc. I un segon argument en el significat semàntic, ja que el concepte de “arrollar”, per exemple, no implica cap roda, ni tan sols donar voltes, però si una força que sorgint d’un mateix empeny cap a fora, es desenvolupa cap a fora, com qualsevol cosa que es llançada i va donant voltes per la superfície. D’aquí, potser, que la roda fos una conseqüència d’aquest efecte de “rul”, i no el seu origen. De “rutlle”, amb una “t” proteica, pot evolucionar a “rutie” i “ruta”.

Per demostrar una mica la presència d’aquesta arrel "rul" en altres llengües passo a detallar les paraules que crec que en altres llengües tenen a veure amb ella, i no amb la paraula llatina "rotulus":

RUS.-

Rul-on: rotlle, rull

Rul-ati: passejar

K-rugl-in: rodó

K-ruf-iti: rodejar

K-rug: roda, rotllana, enrotllar

K-rut-ites: rodar

K-rug-oboe: rotació

Ul-ida: rua

ANGLÈS.-

Roll: panet, rotllo, rodet, llista, i amb certs afegits: llançar, arromangar, circular, rodolar, tornar, baixar a un nivell posterior, tornar enrere, escolar-se, girar-se, etc.

Role: paper, rol, càrrec

Rule: regla, regle

Ruler: regla, governant

 

ALEMANY.-

Rollen: rodar, arrollar, alisar

Roller: monopatí

Rolle: politja, rotlle, rodet, part, paper teatral

Rollgeld: camionatge, acarreig

Rolltreppe: escala mecànica

Rollfeld: pista d’aterratge