El yin i el yang i l'idioma mandarí
La llengua xinesa té unes característiques que la fan diferent d’altres llengües, i molt original. En primer lloc cal dir que parlo del xinès sense una gran preparació, ja que el meu coneixement del xinès mandari és molt límitat. L’estudi que faig ho és des del vessant comparatiu, i és des d’aquest punt de vista que he fet l’estudi següent. La intenció era i és estudiar el xinès mandarí en les seves possibles similituds i punts en comú amb les llengües europees.
El mandarí és uan llengua d’estructura simple, amb monosíl·labs, que no té morfemes ni flexions de les paraules, ni conjugacions. Són paraules invariables. Els monosíl·labs, de vegades, donen nom a paraules, i de vegades cal la intervenció de dos o més monosíl·labs per formar el que entenem com una paraula. Els monosílabs també tenen una caracaterística típica del mandari: sempre acaben en vocal o en "n", aquest fonema amb dues variants: "n" simple, i "ng", nasal amb final gutural, com, per exemple en el català, "pre-nc". Aquesta estructura tan sencilla i invariable de les seves paraules, composta per monosílabs sempre, fa que pugui semblar, en principi, de fàcil estudi. I és aquí on vull incidir en una petita, però cabdal, qüestió: MOLTES PARAULES QUE ACABEN EN "-IN" O "ING", COINCIDEIXEN EN EL SEU SIGNIFICAT AMB L’ARREL "IN" ESTUDIADA EN ELS IDIOMES EUROPEUS (BASC, CATALÀ, CASTELLÀ, ANGLÈS, ETC.).
Curiosament moltes paraules, especialment les iniciades amb "y", "j", o "q" (só xeix), més la terminació "in" podem veure quins són els seus significat, tots ells relacionats amb el que és: a dins, a l’interior, en llocs buits, matèria interior, per tant, petita, amagada, interna. Només cal veure, paraula per paraula, aquestes mostres i el seu significat:
- jin ru : entrar
- yin jin : introduir
- qin nai: intimitat
- yin ju de: retraigut
- ci xing: femella
- jing li: energia (amb una "in" coincident amb la "in-" de "in-ergos", treball intern, del grec)
- ying zi : ombra
- yin an de : ombrivol
- yin shua : impressió
- yin liao : beguda
- yin zhi : prohibir
- jin zhi : veda
- ying er : nen
- jing : pou
- jing de : net (pes)
- yin jie : síl·laba
- ying : mosca
Altres paraules tenen la presència de la "i" on de forma molt clara es reflecteix el seu valor semàntic de tot allò inferior, intern, petit, interior, etc.:
- zai : en
- zai li mian : dins
- nei bu de : interior
- hai di de : submarí
- di di : subsòl
- li jie : penetrar
- jin jin : sol (de soletat)
- li ming : matinada
- jing pain : lluna
Algú podrà objectar que el xinès mandarí no només tenen valor els seus fonemes, sinó l’entonació que cada vocal pot pendre, en total quatre tipus diferents d’entonació o accent. De fet cada entonació, de les quatre possibles, cosa que en aquest estudi i per simplifiar he obviat totalment, fa variar sustancialment el significat de cada monosíl·lab, de la mateixa manera que també en el nostre idioma català una paraula canvia sustancialment segons on porti l’accent. Aquest és un recurs de quasi tots els idiomes per desfer la gran quantitat de paraules homónimes amb que es trova. Encara que moltes vegades es diu que són paraules totalment diferents, amb origens diferents, i que la casualitat ha fet que s’assemblin, o fins i tot, siguin i sonin iguals, jo penso que aquestes paraules homónimes són bàsicament iguals. La paraula original és manté en les dos paraules homònimes, però han anat adquirint significats diferents, que aparentment responen a origens diferents, ja que anomenen coses diferents. D’aquí que es tracti de reforçar les diferències amb diferents accentuacions, com en el català trobem en les vocals "e" i "o" amb les seves dues possibilitats de pronunciació: obertes i tancades. Així la paraula "sol", l’astre, s’accentua diferènt del "sòl", amb "o" oberta. Algú em dirà que són dos paraules ben diferents (sol i sòl) i sense cap mena de origen o punt en comú. Jo, personalment no només no ho crec sinó que estic convençut de que no és així, i que fins i tot d’altres de semblants com "sol", adjectiu de "soletat", també comparteixen origen comú. Ara no és el moment de demostrar això, ja que ens aniriem molt lluny del que ara estem tractan i , per tant, ens interesa.
Tornem al títol d’aquest article, el yin i el yang. Tothom que hagi tingut ocasió de conèixer alguna cosa de filosofies orientals, zen, taoisme, etc., haurà pogut entendre que aquesta bipolaritat coincideix amb el que ara estem parlant: la universalitat de l’arrel "in", i també "an". En l’idioma i l’escriptura mandarines el "yin" com ja hem tingut ocasió de llegir, expressa una sèrie de coses: el costat ombrivol de la muntanya, l’obaga, també la dona, la foscor, la lluna, lo negre, lo negatiu, etc. És tot un arquetip que jo associo a aquesta arrel "in". En contraposició tenim el seu oposat antagònic i complementari: el yang, que expressa el costat solejat, l’home, lo blanc, lo positiu, la llum, etc. Curiosament també l’arrel "an" dels nostres idiomes europeus coincideixen en lo més bàsic i elemental amb les paraules que contenen aquesta areel:
- shan : muntanya
- nan ren : home
- shang : pujar
- yan : sol
- yang : oxígen
- yang : mar
- huo yan : llum
- lan pan : negociar
- yan dou : pipa
- jiang : riu
- xuan yan : manifest
Ja per finalitzar és ben evident que l’univers es manté sotmés a la llei de la bipolaritat: lo interior i lo exterior, lo bo i lo dolent, la llum i la foscor, el mascle i la femella, lo petit i lo gran, lo alt i lo baix, etc. Aquest dicotomia bipolar en la llengua, ja segurament la més primitiva, debia d’estar identificada a dos vocals contraposades : la "a", que reflectiria tot allò extern, gran, superior, luminós, solar, crescut, manifest, i la "i", que donaria nom a tot lo petit, lo intern, lo inferior, lo fosc, la lluna, lo no manifest, lo amagat, etc. Aquest dualitat tan simple, si a més, s’uneix amb la "n", com fonema que donaria nom a tot allò que té existència, que té matèria, tindríem dos de les arrels més bàsiques i universals: la "in" del yin i la "an" del yang.
1 comentario
Pere -